El topònim “Perafita” prové del llatí “Petra-ficta” que etimològicament vol dir “pedra–fita” és a dir pedra col·locada en un indret per indicar els límits de propietat o territori. Perafita
El nucli urbà de Perafita es troba situat a uns 754 metres d'altitud, en una carena elevada a la part del terme municipal que separa els recs i torrents que aflueixen directament a la riera Gavarresa.
Els primers vestigis històrics provindrien de la balma de les Heures de Perafita, on s'hi va trobar un jaciment que correspon a l’edat de ferro, entre els anys 1000 i 600 abans de Crist. I El primer document que parla de Perafita data del 5 de març de 1069 en el Diplomatari de la Catedral de Vic.
Des de començament del segle XI a Perafita hi havia una propietat alodial dels senyors de Besora.
L’any 1.082, aquesta propietat fou donada al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà en atenció a uns béns que n’havia rebut a Orís, Besora i Torelló. Perafita entrava de ple dins de la jurisdicció del baró de Lluçà que en els temps primigenis segur que era el primer senyor alodial de l’endret. Sabem que a finals del segle XIV, Andreu de Fenollet vengué el delme de Perafita (el 10% de la collita que tots els pagesos supeditats a ell li havien de pagar cada any) a Pere Ferrer. Probablement avantpassat del seu homònim que poc després seria sotsveguer del Lluçanès, El poble cresqué ràpidament durant els segles XIV i XV i es va convertir en un dels nuclis comercials i artesanals importants del Lluçanès.
L’any 1396 la reina Maria concedí als homes de la Baronia del Lluçanès la figura del sotsveguer i establia una doble cúria a Perafita i a Sant Feliu Sasserra. Així doncs, Perafita compartí la capitalitat administrativa del Lluçanès encara que de forma intermitent fins el 1661.
L’any 1567 podem parlar dels veguers provisionals Francesc Sala de la Sala de San Feliu i Joan Puig del mas Puig de Perafita.
L’any 1854 el poble comptava amb 850 feligresos i 58 masies, el màxim de pobladors de tota la seva història. El mateix any van morir a Perafita 109 persones per l’epidèmia de còlera. A Perafita actualment hi ha unes 60 cases de pagès.
La masia fortificada dels Puig, cremada a principis del segle XVIII per la vinculació dels Puig de Perafita contra Felip de Borbó durant la Guerra de Successió, va estar derruïda durant molts anys. El 1885 s'hi va construir el Castell Nou, d'estil francès, en escarni a la lluita dels Puig contra espanyols i francesos. Va ser reformat l’any 1977.
El 25 de febrer de l’any 1987 els membres de la Junta Parroquial publiquen un primer diari “El Full de Perafita” amb la finalitat que fos el portaveu de diverses entitats del poble i també per donar a conèixer les diferents activitats que es feien i es fan a Perafita al llarg de tot l’any. Aquest full, gairebé 30 anys després, l'Ajuntament el continua editant i el reparteix per totes les llars de Perafita. I des del 2014, també digitalment a través del web municipal.
L'any 2007 un grup de joves de Perafita van fer quatre capgrossos, tots relacionats amb el poble. El Guarà, burro català, el Flores, personatge popular que recorda en Florenci Franquesa (de cal Garduixeres), el Murri pagès i el Cul de Mona, de sexe femení. Capgrossos de Perafita
A Perafita existeixen varies capelles. La de Santa Margarita de Vilaltella, del segle XIII, tot i que per la part inferior dels murs pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII. El Santuari del Remei, edifici de planta rectangular bastit al segle XVIII, objecte de una gran devoció local. Sant Antoni Abat, adossada al mas Heures. Altres son la Capella de la Puríssima del Castell, l’Immaculada Concepció de Busquets i la Capella de Sant Crist del Fossar (Cementiri).
Actualment al nucli urbà es concentren els principals serveis del municipi com l’Ajuntament, el consultori mèdic que funciona tres dies a la setmana, l’escola, la pista poliesportiva, que també es utilitzada per representacions teatrals, i el local social, situat a l’edifici de l’antic ajuntament, on s’hi troben una sala d’exposicions que es diu “El Niu” i la biblioteca.
La activitat econòmica actual de Perafita està centrada especialment en l’agricultura i la ramaderia, amb un sector industrial i de serveis. Hi ha les explotacions de porcs i de bestiar boví i també l’aviram i el bestiar oví. Una part dels camps de conreu es dediquen a la producció de farratges pel bestiar boví i cavallar i també s’utilitzen les pastures.
En l’àmbit industrial existeixen empreses de transport, de construcció i d’hostaleria. Hi ha dos forns de pastisseria, amb les conegudes coques de Perafita, i una fàbrica de formatges.
